ANYS 90
Es crea la segona olejada de Black Metal al llarg dels 90 acompanyada de tota la polemica que la rodeja, apareix també la oasismania i una segon invasió britànica. Va ser durant aquest període quan el desarollament del black Metal es va fer patent i més evident.
Van ser els britànics Venom qui van preparar el camí per a la olejada de black
Metal que deuria venir. Els seus fans es van dividir.
El black Metal es fusionarà amb lo simfònic i orquestral amb bandes com
Emperor i més tard Dimmu Borgir entre altres.
El death Metal es dividirà en varies branques, contundent i tècnic en bandes com Cannibal Corpse, Immolation o Dying Fetus. Un més melòdic amb In Flames, At The Gates, Dark Tranquillity. Progressismes o rock progressiu amb Edge Of Sanity, Cynic o Opeth. Mestiçant música jazz en bandes com Cynic o Cephalic Carnage. També està el doom/death amb bandes com Anathem, Paradise Lost o My Dying Bride, que agafarien elements doom creats per Black Sabbath i Candlemass, any més tard es mestitzarà amb la subcultura gòtica creant el gènere denominat gothic Metal, Rock de fusió: El rock, el Metal i el punk es fusionen amb el rap i el funk, incorporant altres elements com rock progressiu.
El rock alternatiu el grunge revolucionen el gènere, amb l’àlbum “Nevermind” de Nirvana Seattle, es converteix en el centre el rock.
El grunge també influeix en l’escena del hard rock i las hair bands pràcticament desapareixen amb la nova tendència que fuig de la frivolitat i la diversió. En el rock alternatiu triomfen Weezer, The Smashing Pumpinkgs o Jane’s addiction, a això li em de sumar la força del rock industrial i el Metal industrial, amb bandes com nine inch nails, Marilyn Manson, Ministry, Rammstein…
Aquesta tendència la confirmen grups com Counting Crows o 4 Non Blondes.
El britpop neix al regne unit a mitjans dels anys 90, com a reacció a la creient
popularitat del grunge que inavaia les ràdios locals.
Prodigy, The Chemical Brothers, Fatboy Slim, Apollo 440 i altres artistes de big
beat combinarà el rock amb diferent generes de música electrònica, rebent un gran recolzament per part de les audiències del rock.
Sorgeix el pop punk amb grup com The Offspring, Green Day, Blink…
principalment que s’encarreguen de portar el punk un plà menys contracultural que el punk original.
Els anys 90 son la dècada en la que triomfen els solistes, com per exemple Jeff
Buckley, PJ Harvey, Björk o Tori Amos.
De la barreja de grunge, funk i hip hop apareix el un Metal, un estil que es farà
popular fins a mitjans de la següent època.
A la segona meitat de la dècada, sorgeix una nova olejada de rock anomenada
action-rock, que és una fusió de hard rock i punk, com a reacció a la intel·lectualitat del grunge i el alternatiu. Aquest moviment prové de Escandinava.
El Metal dels 90 comença a impregnar-se del esperit de rock alternatiu.
Sorgeix el stoner rock o rock desèrtic, fusió del rock psicodèlic dels 70 amb el
rock alternatiu dels 90, amb la música de Black Sabbath, característic per densos riffs de guitarres fosques i ritmes lents, utilitzant les afinacions més greus dels instruments.
Blind Melon des de 1992 conjuguen el rock alternatiu i alguns aspectes el grunge com una estètica i so retro.
OASIS
Oasis va se un grup de música britànica de britpop formada a Manchester a 1991. Als seus inicis era coneguda com The rain.
Oasis ha sigut considerada una de les bandes musicals més importants del seu país, i ha entrar varis cops l llibre Guinnes dels records.
NIRVANA
Nirvana va ser un grup americà de Grunge, procedent de Aberdeen Washington. Amb el seu single “smells like teen spirit”, del álbum Nevermind (1991), Nirvana va escalar en les llistes musical de tot el món i va inicar la explosió del que, fin al momento, era el punkunderground i el rock alternatiu en l’escena musical mundial.
Els germans Gallagher van ser els liders i compositors del grup. Van ser reconeguts, també, per les seves baralles entre ells, com amb altres artistes.
L’any 2004, l’edició espanyola de la revista Rolling Stone va colocar a Oasis en número 8 entre “Les 50 bandes més grans de la història del rock”.
El 2007, el grup va ser galardonat amb el Brit Award, per la seva “notable contribució a la música”. El 29 d’agost, després d’una forta discussió entre els german Gallagher, Noel deixa la banda definitivament.
Kurt Cobain, el líder de la banda, es va trobar a ell mateix referint-se a la prensa com "la veu d'una generació" i Nirvana com la "banda símbol de la "generació X".
La curta carrera de Nirvana va acabar amb la mort de Cobain en 1994, pero la seva popularitat va creixer encara més en els anys posteriors.
En 2004 va estar en el número 27 de la llista dels 100 millors artistes de tots els temps.